Els que vivim, són dies regirats. Confusos. Bipolars. Dies estranys.

Ens aixequem desbordant energia com si la portéssim contenint durant anys. Ens dutxem, esmorzem i escoltem les notícies. Entristim. Llegim un positiu. Esperancem. Mentre intentem tele-treballar o ocupar el nostre temps en alguna tasca valuosa, rebem una quantitat ingent de vídeos i memes que evidencien el sentit de l’humor i l’absurditat humana. La gent està fatal, pensem. Riem. A mitja tarda, ens arriba un tuit que reflecteix la insensatesa. Neguem amb el cap, quina irresponsabilitat. Fem exercici, mengem, llegim, apaguem focs a casa, aconseguim moments de pau…

Però noés fins que connectem per vídeo-trucada amb amics i familiars, fins que veiem les seves cares sense maquillatge i els seus pentinats sense pentinar, i ens expliquem tot l’explicable des d’aquest angle inferior que no fa justícia a ningú més que a la papada, que tornem a estar de bon humor!

Quin dia tan confús el d’avui, murmura un darrer pensament abans d’agafar el son. Quin dia.